Dia sí dia també sentim parlar de la qualitat dels vins de tal o qual zona o d’aquell o aquell altre celler, tant per posar-lo en valor com per criticar-lo segons el tarannà i els gustos de qui parla o escriu.

Parafrasejant el novel·lista Haruki Murakami, què vull dir quan parlo de qualitat? Per mi la qualitat és el grau de satisfacció -de la mena que sigui- que alguna cosa, fet o experiència aporta a qui ho rep, ho viu o ho experimenta. La qualitat -o la seva manca- és per tant al meu entendre una valoració completament subjectiva atès que és la percepció que algú té de determinats estímuls.

Podem doncs parlar de la qualitat del vi en termes de puntuacions o de valoracions? Jo crec que no, i aquest fet provoca no poques frustracions en consumidors no experimentats que compren una ampolla de vi que ha obtingut altes puntuacions en determinats certàmens i -després de pagar un preu que considera alt- en surt decebut del que troba dins l’ampolla.

Vull dir que cal no fer cas de concursos, guies, i altres elements de prescripció? No. Vull dir que la opinió dels experts és bona pels experts i per les persones que es volen introduir en l’extens i variat món del vi, però sovint no és un bon referent per la gent de carrer que està acostumada a vins senzills -no dolents- de preu mòdic, i a qui un vi ple de subtileses i excepcionalitats el deixa bastant indiferent -tot i que habitualment li agrada- sobretot si ha pagat més del doble del que acostuma a pagar per una ampolla de vi.

La qualitat té moltes cares, i sempre dependrà dels ulls que la miren. Les botigues especialitzades en vi acostumen a saber copsar els nostres gustos i poden fer-nos recomanacions personalitzades.

Àngel Garcia Petit