Amb la verema ben avançada a la major part de les DO catalanes, segueixen organitzant-se activitats enoturístiques al voltant de la verema destacant – segons les meves preferències – els esmorzars de verema, una reproducció normalment fidedigna dels esmorzars que feien els nostres padrins quan – després d’unes quantes hores de feina – es reunien amb tota la colla de veremadors per fer un esmorzar de pa amb arengades, raïm i embotits de la matança de l’any anterior, ben regat tot plegat amb generosos traguinyols de vi que es feien rajar amb habilitat d’un o més porrons, que no deixaven de rondar de mà en mà més que l’estona necessària per poder-los reomplir.

Són cada cop més els cellers que s’han apuntat a aquesta mena de festa, que té un important i gens menyspreable component educatiu i de divulgació, no tant sols en la vessant gastronòmica i de retrobament amb la tradició vinícola del nostre país, com pel fet de que s’acostuma a aprofitar l’esdeveniment per collir uns quants coves de raïm, fer-ne most o fins i tot realitzar un petit taller d’elaboració de mistela, aquesta beguda dolça tant nostra i tant menystinguda, i que ara que tenim Tots Sants a dues pàgines del calendari val la pena recuperar com a companya de panellets, castanyes i moniatos, i que ben bé ens pot alegrar una sobretaula si la mistela s’ha sotmès a un discret enranciment en bótes o en bombones de vidre a sol i serena.[i]

Fa goig veure la canalla trepitjant el raïm, tastant el most (la mistela els està vetada) i ajudant amb més o menys encert a collir el raïm protagonista principal de la trobada. Una experiència compartida per petits i grans i que ben segur fa que vegin amb uns altres ulls les vinyes, els pagesos i el vi, perquè allò que has viscut, has tocat i has fet se’t fa molt més teu i et deixa un record dolç com la mistela. Aquest esperit ha de ser la base de l’enoturisme, una manera de gaudir, d’aprendre i de transmetre unes tradicions, un paisatge i una integració –ni que sigui per un dia- a l’entorn natural del nostre territori, trepitjant la terra i embrutant-nos les mans per sentir el batec d’aquest planeta anomenat “Terra” que tant maltractem conscient o inconscientment.

Jo n’he estat testimoni aquest passat cap de setmana a Mas Llagostera (La Bisbal del Penedès) i constato que va ser esplèndid en tots els aspectes. També a altres zones vinícoles catalanes podeu trobar algun celler que durant la verema faci aquests esmorzars un o dos cops. Ho recomano molt sobretot si teniu infants d’edat igual o superior als 4 anys. I si ja sou ganàpies o voleu redescobrir coses del passat lligades a la terra i a la manera de viure dels nostres avantpassats us asseguro que també gaudireu de la jornada.

A Viemocions ens teniu a la vostra disposició per si us cal un cop de mà.

Àngel Garcia Petit

[i] Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.