Anem fins al recentment inaugurat Xerta Tapas Bar, situat a l’Hotel Ohla Eixample de Barcelona, per fer un vinet amb en Fran López, el seu xef, guardonat amb dues Estrelles Michelín: la primera el 2009 pel restaurant de l’Hotel Villa Retiro, situat a Xerta (Tarragona); i la segona el 2016 pel Xerta Restaurant, a Barcelona.

Nascut el 1983 al tarragoní poble de l’Aldea, en Fran López és obert, senzill, intel·ligent, molt afable i encisador. Parla de la cuina amb una passió encomanadissa.

Tant amb el Xerta Restaurant com amb el Xerta Tapas Bar –tots dos situats al mateix hotel –l’objectiu de Fran López és transportar la cuina del Delta de l’Ebre a Barcelona. El primer ho fa d’una manera més formal i elegant, el segon amb un aire molt més desenfadat i casual.

Compartim una copa de Gamberro Blanc, un vi blanc de la DO Terra Alta, de Pagos de Híbera, projecte empresarial nascut el 2010 de la mà del mateix Fran i del seu germà, Joaquim López. El Gamberro Blanc ha estat fermentat i criat durant 8 mesos el 60% en botes noves de roure francès i el 40% dintre d’un ou per a la criança (Apolo); amb 12 mesos més de criança en ampolla. Fantàstic.

Comencem la conversa, com no podria ser menys, parlant sobre vins: “M’agrada molt el vi negre, però també el blanc; el que menys m’agrada és el rosat i després el cava.” –ens comenta el prestigiós xef català. “Per fer una copa a la tarda m’agrada un blanc lleuger i fresc; però si anem a fer un arròs, un blanc amb fusta; i si dinem carn, jo triaria un negre.“, –ens diu.

Afegeix que escolliria vins negres de les Denominacions d’Origen Priorat, Montsant i Terra Alta, “Per proximitat” i, si hagués de triar un vi especial, ho tindria clar: “El Gamberro Negre m’encanta“.

El Gamberro Negre és també un vi del celler dels germans López, situat a la Catedral del Vi que, segons ens comenta Fran, “És el millor celler de Terra Alta; arquitectònicament preciós i amb unes arcades brutals.“. L’edifici modernista –obra de Cèsar Martinell i Brunet, deixeble d’Antoni Gaudí– rep més de 25.000 visites cada any.

En Fran ens explica que a la carta del Xerta es poden trobar més de 300 referències. La carta és elaborada pel mateix Fran, juntament amb el seu germà Joaquim i el sommelier de la casa. La carta de vins està online. Podem trobar vins de totes les DOs d’Espanya i de tots els preus. Descobrim vins més econòmics, com el Cara Nord, de la DO Conca de Barberà, al voltant dels 20€; fins referències excelses, com l’Ermita 2008, amb un preu de 1.490€.

La gent que ve al Xerta, d’entrada té un pressupost aproximat per gastar en un vi, però es deixen aconsellar si segueixes la línia del que estan buscant. Nosaltres intentem potenciar força els vins d’aquestes tres DOs per proximitat amb la cuina del Delta.” –ens detalla en Fran, però al final l’última paraula la té sempre el client.

El Xerta Restaurant es va inaugurar a Barcelona fa poc més de dos anys. El balanç que en fa el seu xef és molt positiu: “Estem molt contents, funciona molt bé. Ens deien que era arriscat portar la cuina del Delta, i potser ho era, però és únic. Ofereix una manera de conèixer la cuina del Delta sense anar-hi. Els nostres arrossos funcionen molt bé.

Tan bé que els hi anat durant aquests dos anys amb el Xerta Restaurant que el Fran, que és una ment inquieta, ha decidit obrir el Xerta Tapas Bar al hall del mateix Hotel Ohla Eixample. “Volíem fer un local de tapeo.” –ens diu– “Teníem una cuina a dalt desaprofitada, aquest espai del hall, teníem l’equip i teníem la idea, així que vam tirar endavant.“. D’aquesta manera fa unes setmanes es va inaugurar aquest nou espai més informal que ofereix una manera d’aproximar-se a la cuina del Delta amb un pressupost més reduït (25€ – 30€, beguda a banda). “El Xerta Tapas Bar és un espai simpàtic, divertit… El lloc perfecte per venir amb companys i amics.“, assegura.

Apassionat de la seva feina, Fran López ens explica com crea els seus plats. Diu que hi ha dues opcions: crear un plat a partir d’un producte, o a partir d’una idea. Ens ensenya un vídeo mostrant com van crear un dels postres de la seva carta. És emocionant com aconsegueix traslladar el seu amor per la cuina. “M’ho passo tan bé fent el que faig que no considero que sigui una feina.” –ens diu amb els ulls brillants. “Un senyor em va dir fa anys: Treballa del que t’agrada i no hauràs de treballar a la teva vida.“, –conclou. No hi ha més a afegir.

Marisol González.