Darrerament he llegit un parell de cops algunes opinions que deien que potser els nostres vins rancis i els nostres vins dolços tenien una qualitat molt digna si els comparàvem amb els d’altres zones vinícoles mundials. No hi puc estar més d’acord, i goso afegir que els tenim injustament oblidats i menystinguts.

Sembla mentida però encara hi ha pretesos saberuts sobre vins que diuen que els vins dolços són per gent que no li agrada el vi, i que els vins rancis només serveixen per cuinar. Aquests peculiars personatges de coneixements vinícoles a nivell de parvulari del neolític el que demostren quan diuen això és que segurament no s’han pres mai la molèstia de gastar-se una vintena d’euros en comprar un vi dolç, o ranci, o dolç i ranci alhora i intentar assaborir-lo sense prejudicis.

A tot l’estat espanyol, i especialment a Catalunya i Andalusia, la tradició dels vins dolços i els vins rancis té uns quants segles d’història, i el seu nivell de qualitat -quan estan ben elaborats, és clar- és comparable a alguns vins de Porto, Madeira, o del sud de França, vins que ningú amb dos dits de front gosaria dir que són per gent que no li agrada el vi o que només serveixen per cuinar.

Els vins de Jerez dolços i envellits, els vins dolços de l’Empordà, els rancis de la Terra Alta o El Priorat, les misteles i vins rancis de Tarragona, i tants altres meravellosos vins de molts recons de Catalunya són dissortadament totalment desconeguts pel gran públic. Potser una bona part de culpa la tenim els prescriptors, que els posem poc en valor.

Qui sigui amant del vi no pot no tenir curiositat per descobrir algun d’aquest vins, que per poc més de quinze euros en molts casos et permeten gaudir d’una ampolla que pot ser una gran companya en moments de meditació o de sobretaula. Només cal deixar-se aconsellar per alguna botiga especialitzada en vins i invertir uns euros en satisfacció. I si després consideren que no els agraden o no és el seu tipus que no sigui per desconeixement o perquè ho han sentit dir a algun milhomes de proximitat.

Àngel Garcia Petit