Recentment s’ha publicat a la premsa una notícia que ens explica una iniciativa que ens ha cridat l’atenció i ens ha fet sentir certa esgarrifança: copiar vins a nivell molecular, fins al punt de que a un expert no pugui distingir-los en un tast a cegues amb un cost sensiblement inferior al de l’ampolla imitada.

No ens hem pogut estar i li hem preguntat al nostre estimat enòleg, comunicador i formador de sommeliers, Àngel Garcia Petit sobre aquesta qüestió i aquesta és la seva resposta que volem compartir amb tots vosaltres…

Responc segons la meva opinió en diferents aspectes:

 

  1. Un vi està format per més de 5.000 substàncies aromàtiques -cosa que l’article no esmenta- i que fan molt difícil poder-lo imitar amb una certa coincidència. L’alcohol, els àcids i algunes altres substàncies sí que són fàcilment copiables en laboratori, però les aromes i els polifenols dels vins negres són gairebé impossibles de reproduir …sobretot perquè molts encara no es coneixen ni es sintetitzen artificialment.

 

  1. Els vins blancs -trets d’algunes excepcions- són més semblants entre sí perquè no tenen polifenols (o en tenen molt pocs) i aromàticament són més imitables perquè no són tant complexos. En l’exemple dels perfums que diu l’article fa trampa perquè tots els perfums són sintètics i per tant més fàcilment imitables, cosa que no passa amb el vi que depèn del raïm, la zona d’on prové, els llevats emprats, les tècniques de vinificació, la climatologia de cada anyada, el moment de la verema, l’evolució del vi, …etc. Tots ells són processos -o impliquen processos- bioquímics que permeten una mínima intervenció humana però que tenen dinàmica pròpia. En qualsevol cas l’usuari habitual del perfum original detecta de lluny la imitació, com crec que passaria si hi hagués un consumidor habitual del Château Latour que posaves com exemple.

 

  1. Estic segur que un panell de tastadors experts que compari l’original i la imitació tindria pocs dubtes a identificar-los. Altre cosa és que no tinguis l’autèntic per comparar i no tinguis molt clar com és l’autèntic perquè l’has tastat poques vegades, perquè cada anyada canvia una mica, o perquè tens poca memòria. Això fa que et puguin enganyar si la imitació s’hi assembla una mica però no perquè la imitació sigui bona sinó per les teves pròpies limitacions personals. Jo he tastat el Ch. Latour 4 o 5 vegades i no et sé ni identificar-lo entre 5 ampolles de bons Bordeaux, però et sé dir si és un bon burdeus o no.

 

Per tant, per mi si el vi aconseguit és bo no cal que vulgui assemblar-se a cap altre, sobretot si el preu és raonable. En el cas dels perfums el referent és la marca i per tant s’ha d’assemblar a la marca perquè el comprador tingui una idea de com és la imitació, però en el cas dels vins el model és la D.O. o la tipologia del vi, i no cal imitar res, només fer un vi amb les característiques d’aquella tipologia de vi, amb una qualitat suficient i un preu adequat. Voler imitar una marca de prestigi és només voler fer negoci amb consumidors adinerats que es guien per la marca i no pels valors del vi. Jo no compraria mai un vi d’aquests perquè segur que em surt molt més car que el que m’estan oferint, i al final el vi m’agrada per gaudir-lo no per fer veure que estic bevent una cosa que s’assembla a una altra que no puc comprar pel preu.

 

Salut i bon vi …encara no sigui un vi de culte.