En ple Massís del Garraf, es troben unes vinyes úniques fruit del treball de generacions guanyant terra cultivable a la muntanya a base d’aixecar murs de pedra per fer terrasses de conreu. Després de la fil·loxera aquestes vinyes van ser abandonades i el bosc va colonitzar les antigues feixes de conreu, com a tants altres llocs. Un dels grans incendis forestals que va patir el Massís durant els anys 80 va posar al descobert les antigues estructures de murs de pedra. El propietari d’aquestes terres, en Xavier Ribes, viticultor de l’Arboçar (Avinyonet del Penedès), va pensar en replantar la vinya després d’una tasca ingent de refer els marges i desbrossar les restes de vegetació. La plantació va culminar l’any 2004 amb diverses varietats de raïm on destaquen xarel·lo i malvasia de Sitges (blanques) i carinyena, monastrell i syrah (negres).

Els dos darrers anys es va perdre tota la collita a causa de la voracitat dels porcs senglars i els cabirols existents al territori. Aquests entrebancs, units a les dificultats de comercialitzar el raïm o el vi, van fer que el propietari, en Xavier Ribes i el seu soci, el també viticultor Raimon Sadurní, decidissin abandonar les vinyes del paratge conegut com a Montombra.

Assabentats de la situació, tant Can Ràfols dels Caus com Mas Candí, han mostrat la seva voluntat de protegir aquest llegat tan singular i la setmana passada signaven un compromís de 10 anys per tal de comprar-ne tota la producció i elaborar-ne cadascú un vi amb el raïm d´aquestes vinyes. El preu que estan disposats a pagar serà elevat, de manera que compensi la forma com es treballen aquestes terrasses: l’orografia, amb feixes molt estretes i pendents de més del 40%, no permet la mecanització. Des de les llaurades a mà fins a les ensulfatades amb motxilla, absolutament tot s’ha de fer de manualment. La collita tampoc es fàcil: les caixes de raïm s’han de traginar fins al lloc on es pot acostar un remolc. Seria un bon exemple del que avui en dia es designa com a “viticultura heroica”.

Cada celler elaborarà el seu vi: Can Ràfols dels Caus es farà càrrec de la vessant nord de la muntanya, amb un total d’1,5 ha i Mas Candí de la vessant sud, un espectacular amfiteatre de gairebé 1 ha.

A uns pocs centenars de metres es troba la finca de Mas Sunyer, adquirida per Can Ràfols dels Caus, l’any 2004 (el mateix any que es plantaven aquestes vinyes) per tal d’evitar la instal·lació d’una pedrera destinada a la producció de ciment, que hauria suposat una seriosa amenaça paisatgística i mediambiental per a tot l’entorn.

D’aquesta manera, dos cellers del Penedès, manifesten la seva satisfacció per la l’oportunitat que els dona el viticultor d’interpretar aquestes vinyes excepcionals del Massís del Garraf i destaquen un fet molt poc freqüent, però que paradoxalment hauria de ser el més habitual: que dos cellers veïns col·laborin en un projecte comú per tal de posar en valor un paisatge calcari d’una gran biodiversitat, únic a Catalunya, i una història viva del conreu de la vinya al nostre país.